Margen
Abans: El Registre Nacional va aprovar el 18 l'autoria compartida d'«Oficis d'hivern», expedient 2038/1174: Herminia Sasal Nogueras i Casimiro Lete.
A les sis del matí del 19 de juny quedaven zero títols per verificar. Dos-cents catorze estaven apilats al moll del darrere de la Biblioteca Provincial d'Osca, i un d'ells, el que el sistema donava per destruït des del 14 de març, esperava a part, damunt d'una carpeta.
Els dos camions van entrar marxa enrere amb quinze minuts de diferència. El rellotge de paret de la sala, onze minuts avançat des del març, marcava les sis i onze quan en Fabián Oyarzun, cap de sala i responsable de l'espurgada, va signar la sortida del lot.
—Dos-cents tretze —va dir—. Compta'ls tu també.
L'Ainhoa Cortabarria, restauradora de la biblioteca, els va comptar. Els havia verificat un a un durant divuit dies: cent noranta tenien un segon exemplar en una altra província i vint-i-quatre no en tenien enlloc. Els vint-i-quatre hi pujaven igual. L'article nou del reglament de campanya permetia retirar-ne un. Un per campanya i per província.
El que es quedava duia enganxada a la contraportada una etiqueta verda amb dues línies impreses aquella matinada: EXEMPLAR PATRIMONIAL — CAMPANYA 2038 — OSCA, i a sota el número d'expedient. No es tritura, no compta en el pes, no torna a desduplicació.
La Remei Balaguer va baixar del segon camió amb la carpeta de signatures. És operària de la planta de pasta de paper de Sabiñánigo i fa nou anys que signa actes de destrucció. Les signa per pes: la bàscula del moll dóna els quilos i el programa dedueix els títols. Al març van entrar mil nou-cents quilos i l'acta va declarar quatre mil cent títols, i per aquell compte l'exemplar 215 constava destruït mentre era en un carro a cent deu quilòmetres d'allà.
—Tinc la llista —va dir l'Ainhoa, i li va posar al davant set fulls grapats—. Dos-cents tretze, amb signatura i títol. Comptats.
La Remei va llegir tot el primer full, que era més del que havia llegit mai en un moll a dos quarts de set del matí.
—La línia no la puc aturar —va dir—. El 22 entrem en manteniment tres setmanes i el que no arribi avui es queda al pati fins al juliol.
—No et demano que l'aturis.
La Remei va treure el bolígraf i va escriure l'acta a mà, damunt de la impresa. On el programa deixava una sola casella, ella en va posar dues: PES BRUT, 1.870 quilos. TÍTOLS, 213. Va signar les dues línies per separat i va donar la còpia rosa a en Fabián.
—Això no ho havia fet mai —va dir.
—I valdrà? —va preguntar en Fabián.
—Valdrà el que valgui. Però el número que puja a Madrid aquesta vegada és el que hi ha.
Va grapar els set fulls darrere de la seva còpia i els va ficar a la carpeta de signatures.
—Això puja amb la càrrega —va dir—. Si a Madrid volen el pes, aquí tenen el pes. Si algun dia volen saber quants llibres eren, aquí tenen els títols, un sota l'altre. El del març ja no ho arregla ningú.
—No —va dir l'Ainhoa.
—Doncs que sigui l'última vegada que un número surt d'una bàscula.
A les set i vint els camions van sortir per la rampa. L'Otilia Bergua, catalogadora del fons antic, els va veure marxar des de la porta amb les mans a les butxaques de la bata. Té quatre mil dos-cents títols sense catalogar al soterrani i l'han deixat salvar-ne quatre-cents, i des de dimarts porta escrit a la primera pàgina de la llibreta el número 2038/1174, que és el més semblant a un precedent que existeix.
—Me l'he après de memòria —va dir—. Per si me'l discuteixen al setembre.
L'Ainhoa va trucar a Ayerbe a les vuit i deu. En Casimiro Lete Arbués, vuitanta-nou anys, autor del llibre del 1974, va despenjar al quart to.
—Va sortir? —va preguntar.
—Va sortir. Amb els dos noms.
—En quin ordre?
—En el de l'expedient. Ella primer.
En Casimiro va trigar uns segons a contestar i després va preguntar quin temps feia a Osca. En van parlar fins que va penjar.
Quan un llibre canvia de categoria se li ha de refer la fitxa sencera, així que a les nou l'Ainhoa en va mecanografiar una de nova en una cartolina en blanc: signatura, títol, impremta Tramullas, Osca, 1974. A la línia de l'autor hi va escriure el que hi venia imprès des d'aleshores, Casimiro Lete. L'imprès de fitxes no té una segona línia d'autor; en té una, i a sota un espai en blanc per a notes.
L'ordre legal és en un altre lloc. A l'expedient 2038/1174 del Registre Nacional, a l'apartat d'autoria, Herminia Sasal Nogueras hi figura primera i Casimiro Lete Arbués segon, que és com ell ho va demanar per escrit i com va quedar aprovat el 18 a un quart de vuit del vespre. A la cartolina de la biblioteca mana l'ordre de la impremta, perquè la cartolina la copia de la impremta. Totes dues coses són certes: una diu qui va escriure el llibre i l'altra diu qui el va signar el 1974.
A dos quarts de deu la sala encara feia olor de palets buits. En Fabián va recollir els precintes de terra, va apagar la bàscula del moll i va anotar al comunicat intern que l'entrada del 14 de març relativa a l'exemplar 215 quedava anul·lada per l'expedient 2038/1174. Va trigar dos minuts a escriure-ho. Era el mateix sistema que tres mesos abans havia donat el llibre per destruït sense que ningú l'hagués mirat.
L'Ainhoa va escriure el nom d'Herminia Sasal a mà a l'espai de notes, amb la mateixa lletra petita amb què retola les caixes de restauració, i el va repassar a tinta perquè no se n'anés amb el frec.
L'exemplar 215 va tornar a la sala amb una fitxa nova, i a la línia de l'autor, sota Casimiro Lete, hi havia escrit el nom d'Herminia Sasal.