El got de la tauleta

L'omplo cada nit per si de cas, i gairebé mai no bec.

Es desperta intacte, amb bombolles diminutes arrapades al vidre, com si l'aigua també hagués passat la nit en vetlla.

Ningú no va signar res, però és un contracte: ell vigila la meva set, jo vigilo la seva calma.

Al matí el buido al test. La set i la por, ben mirades, es reguen igual.