Els coales tenen empremtes dactilars com les teves

Si un coala toqués un got, hi deixaria empremtes dactilars. I no unes empremtes qualssevol: crestes, bucles i remolins ordenats gairebé exactament igual que els teus. Quan uns anatomistes de la Universitat d'Adelaida les van descriure el 1996, van assenyalar que fins i tot al microscopi electrònic és difícil separar el tou del dit d'un coala del d'una persona.

El que és sorprenent és el parentiu, o més ben dit, la seva absència. L'últim avantpassat comú entre coales i humans va viure fa més de cent milions d'anys, molt abans que existissin ni primats ni eucaliptus. Els nostres parents propers, ximpanzés i goril·les, sí que comparteixen empremtes amb nosaltres; però el coala va arribar a les seves pel seu compte. És el que els biòlegs anomenen evolució convergent: dos camins separadíssims que desemboquen en la mateixa solució.

I per a què serveixen? La hipòtesi més acceptada: per enfilar-se i, sobretot, per palpar. Un coala tria fulles d'eucaliptus una a una, i aquestes crestes diminutes afinen el tacte com el dibuix d'un pneumàtic s'agafa a la carretera.

A Austràlia fan broma dient que un coala podria contaminar l'escena d'un crim. Tècnicament, no és del tot broma.