Margen
La nit hi cap sencera en dos dits de cinta.
Estiro, i el dia entra a franges: una ratlla de sol per al got, una altra per al llibre de bocaterrosa, una altra que puja pel llit com un gat que pesa poc.
Ningú no em va ensenyar aquest ofici de repartir la llum, de donar-li a l'habitació el món a llesques fines, per si el món sencer, de cop, fos massa.
Al fons sona el carrer, afinant.
Pujo la persiana: que passi.