Herminia Sasal va escriure el capítol quatre sense cobrar

Abans: en els originals de 1974, el capítol quatre venia escrit en una altra màquina. L'Ainhoa Cortabarria té vuit dies i cap nom.

Quedaven 142 títols per verificar quan l'Otilia Bergua, catalogadora del fons antic, va pujar del soterrani una caixa de cartró atada amb corda i la va deixar a la taula nou.

—Escola d'Ayerbe —va dir—. Llibres de matrícula, actes i parts mensuals, del 68 al 79. Ho va portar l'ajuntament quan van tancar l'edifici i fa trenta anys que és aquí sense catalogar.

L'Ainhoa Cortabarria, restauradora de la Biblioteca Provincial d'Osca, tenia al davant els vint-i-dos quartos del capítol quatre: els que van entrar a la impremta Tramullas el 14 de gener de 1974, escrits en una màquina que no era la de l'autor. Caràcters rodons, el marge esquerre dos centímetres més ample i la ce amb una osca a l'arc, sempre al mateix lloc.

L'Otilia va desfer el nus, va treure un part mensual d'assistència i el va posar al costat sense deixar-lo anar.

—Mira la ce.

Estava escantonada. La mateixa osca, el mateix arc.

—Quants parts hi ha aquí dins?

—Cent i escaig. Tots els mesos de curs des del 68.

Els van passar de dos en dos, sense treure'ls de les carpetes. Els quatre primers cursos anaven signats «El mestre, S. Anzano». Des d'octubre de 1972 la signatura canviava a una lletra petita i molt dreta, i a sota, a màquina: «Herminia Sasal Nogueras, mestra».

—Dotze anys en aquella escola —va dir l'Otilia—. Fins que va tancar, el 79.

En Fabián Oyarzun, cap de sala i responsable de l'espurgada, es va aturar al costat de la taula amb el carro a mig empènyer.

—Ainhoa. Cent quaranta-dos títols, vuit dies. Això no és un títol.

—Això és el títol 215.

—El 215 el tens verificat des de dijous.

—El tinc obert. No és el mateix.

En el part de gener de 1974, el mes en què els quartos van arribar a la impremta, la mestra havia escrit a mà dues línies al requadre d'observacions. L'Ainhoa les va llegir dues vegades: «Els grans han recollit els oficis d'hivern de casa seva. Vint-i-dos quartos. Entregats al veí C. Lete el dia 12».

Dotze de gener. Els quartos van entrar a Tramullas el catorze.

—El capítol quatre el va escriure ella —va dir l'Ainhoa—. Amb la canalla, en hores de classe, amb la màquina de l'escola.

—El va escriure i no el va signar —va dir l'Otilia.

—No el va signar ningú.

La caixa de la impremta tenia l'altra meitat. A la carpeta de liquidació hi havia el full de comptes de l'edició: cinc-cents exemplars, paper, enquadernació, dues correccions i una sola línia d'autor, amb import i signatura de rebut. El nom d'aquella línia era Casimiro Lete Arbués. No hi havia cap altra línia amb nom de persona.

—Ni una pesseta —va dir l'Otilia—. Ni la menció.

L'Ainhoa va trucar a les dotze i deu a l'escola comarcal que va heretar els alumnes d'Ayerbe. Li va respondre la Mabel Cortés, secretària del centre, que va tardar quatre minuts a tornar al telèfon amb l'expedient a la mà.

—Herminia Sasal Nogueras. Mestra, plaça definitiva a Ayerbe des d'octubre del 72. L'escola va tancar el juny del 79; la van traslladar a Osca i es va jubilar el 91.

—Encara viu?

Dos segons de paper movent-se.

—Va morir. Aquí tinc la baixa de l'expedient: 4 de març de 2011, a Ayerbe. Vuitanta-quatre anys. És família?

—Sóc la que verifica els seus llibres.

L'Ainhoa va penjar amb els vint-i-dos quartos a la mà i l'edició de 1974 oberta per la pàgina onze, on l'autor havia escrit a llapis «això no ho vaig escriure jo». A la cent nou, amb el mateix llapis, hi deia «posar nom».

En Fabián va tornar amb el carro buit i es va quedar de peu a l'altra banda de la taula.

—D'acord. És veritat i és tard. I ara què?

—Ara s'hi posa el nom.

—El nom no es posa en un llibre. Es posa en una fitxa, i les fitxes no les portem nosaltres: les porta el Registre Nacional. —Va donar dos cops amb el nus del dit al cantell de la taula—. I a una fitxa de 1974 li has de demanar una modificació d'autoria amb la signatura de l'autor.

—En Casimiro Lete és viu.

—En Casimiro Lete té vuitanta-set anys i va signar ell sol la portada. I aquell registre no ha canviat mai l'autoria d'un llibre per una persona morta. Pregunta-ho si vols, però pregunta-ho avui: el dinou, a les sis del matí, entren dos camions pel moll del darrere.

L'Otilia va començar a atar una altra vegada la caixa de l'escola, a poc a poc, deixant la corda fluixa per poder tornar-la a obrir.

—Dotze anys fent classe, vint-i-dos quartos i un rebut a nom d'un altre —va dir—. Jo tinc quatre mil dos-cents títols aquí sota i em deixen triar-ne quatre-cents. Tria tu també.

A la fulla de ruta, sota els 142 títols i els vuit dies, l'Ainhoa va apuntar una línia amb dues dades i cap pregunta: Herminia Sasal Nogueras, mestra, va morir el 4 de març de 2011 a Ayerbe, i el seu nom no està imprès en cap dels cinc-cents exemplars.