MargenVaig tornar al poble després de trenta anys. Vaig baixar de l'autobús amb la maleta petita i el cor gran, disposat que m'abracessin com al fill pròdig.
Camí de la plaça vaig saludar el forner, la mestra vella, el carter. Tots em van mirar amb aquella cortesia distant que es reserva als forasters. Ningú no em va reconèixer.
Em va doldre, però em vaig dir que el temps desfigura qualsevol.
En passar pel costat del cementiri, a la primera làpida, la que dona a la carretera, vaig llegir el meu propi nom gravat a la pedra. I la data: el mateix dia en què, trenta anys enrere, havia promès tornar.
Llavors vaig recordar l'accident a la corba, a la sortida del poble. I per fi vaig entendre per què havia trigat tant.