MargenEl detectiu va interrogar, un per un, tots els qui aquella nit érem a la casa. El majordom, la cuinera, la neboda endeutada, el soci nerviós. Coartades sòlides, històries que encaixaven. Anava a tancar el cas com un accident.
—Falta algú —va dir, i va assenyalar la gàbia del racó.
Van portar el lloro a la sala. L'animal es va espolsar les plomes, va decantar el cap i, amb la veu exacta de la difunta, va repetir l'última cosa que havia sentit cridar a la seva mestressa abans del tret.
Va dir el meu nom.
I jo, que havia planejat el crim perfecte durant un any, no havia comptat que ella tingués temps de cridar-me.