MargenLi vaig escriure la carta més honesta de la meva vida. Hi vaig trigar tres nits. Li confessava tot allò que mai no li havia pogut dir en veu alta: que l'estimava des del primer dia al mercat, que guardava el mocador que se li havia caigut, que pensava en ella en despertar-me.
L'hi vaig lliurar tremolant al banc de sempre. Ella la va desplegar a poc a poc, va recórrer les línies amb els ulls, va somriure i me la va tornar sense dir res.
Vaig caminar cap a casa feliç, creient en un sí.
Només aquella nit, estirat a la foscor, vaig comprendre què havia passat. L'havia copiada lletra per lletra d'un llibre, perquè jo no sé llegir ni escriure.
I ella, en tornar-me-la amb aquell somriure dolç, m'estava dient que ella tampoc.