MargenCada nit, a les tres en punt, el veí de dalt arrossegava una cadira per terra. Un grinyol llarg, sec, sempre idèntic, com si estirés alguna cosa pesada fins al centre de l'habitació.
Durant mesos ho vaig suportar amb coixins sobre el cap. Una matinada, tipa, vaig pujar en pijama i vaig picar a la porta del sisè.
No va obrir ningú.
L'endemà al matí vaig preguntar a la portera per l'home del sisè B.
—El sisè B? —es va treure les ulleres—. Aquell pis fa deu anys que està tancat. Des que el pobre senyor Ferreira es va penjar. D'una biga. Es va haver d'enfilar a una cadira.