Margen
Abans de viure a la teva adreça de correu, l'arrova va passar segles entre sacs i bótes. Era una unitat de mesura del comerç: a Castella, una arrova eren vint-i-cinc lliures, la quarta part d'un quintar, uns onze quilos i mig. La paraula ve de l'àrab ar-rub, «la quarta part», i els escrivans l'abreujaven amb una a embolicada amb la seva pròpia cua: @.
Amb aquest gargot s'anotaven arroves d'oli, de vi i de farina als llibres de comptes de mig Mediterrani. Es conserva una carta mercantil de 1536, enviada de Sevilla a Roma, en què el símbol quantifica la càrrega d'uns vaixells arribats d'Amèrica. I en part de l'Amèrica Llatina l'arrova continua viva fora de les pantalles: a Colòmbia, el cafè encara es compra per arroves de dotze quilos i mig.
El 1971, l'enginyer Ray Tomlinson buscava un caràcter per separar el nom d'una persona del nom de la seva màquina en el primer correu entre ordinadors. Va triar la @ precisament perquè no la feia servir gairebé ningú: era al teclat, no apareixia en cap nom propi i en anglès es llegia «at», «a». Un signe de magatzem, polsós i mig oblidat, es va convertir en el símbol més teclejat del planeta.