
El 1977, tres psicòlegs van ensenyar a diverses dones dues fotos de si mateixes: la normal i la invertida, com en un mirall. La majoria va preferir la versió especular. Les seves amigues i parelles, en canvi, preferien la foto real.
L'explicació és l'efecte de mera exposició: com més veus una cosa, més t'agrada, sense necessitat de cap altre motiu. Tu t'has vist milers d'hores al mirall; els altres et veuen sempre del dret. Cadascú prefereix la versió que més ha vist.
Robert Zajonc ho va demostrar als anys seixanta amb paraules inventades i caràcters xinesos: els que apareixien més vegades queien millor, encara que no signifiquessin res.
Per això les fotos et semblen «dolentes»: no ho són. Simplement et mostren el desconegut que veuen els altres. I a ells els agrada més que a tu.