La cullereta gira dins la tassa i el sucre orbita com una galàxia d'anar per casa.
Tot gira aquí dins: l'aigua al desguàs, les aspes de l'extractor, la mosca al voltant de la pera, nosaltres dos al voltant de la taula en el·lipses de costum.
Diuen que la Lluna s'allunya quatre centímetres l'any. Nosaltres també ens allunyem de vegades, un centímetre per discussió, i després la gravetat — el cafè, la sopa, el fred — ens torna a l'òrbita de sempre.
Que no ens estudiï cap astrònom: no entendria com dos cossos tan petits sostenen tant de cel entre la nevera i la finestra.