Un maniquí de la casa del terror era un mort de 1911

El 7 de desembre de 1976, un equip de televisió muntava focus dins de la casa del terror del parc Nu-Pike, a Long Beach (Califòrnia), per rodar un episodi de The Six Million Dollar Man. Un tècnic va apartar un maniquí que penjava d'una forca d'atrezzo, pintat de taronja fluorescent, i el braç se li va quedar a la mà. Del monyó sortia un os humà.

No era un maniquí. Era Elmer McCurdy, un lladre de trens d'Oklahoma que un grup de rastrejadors havia matat a trets seixanta-cinc anys abans, el 7 d'octubre de 1911. Des d'aleshores cobrava entrada.

McCurdy tenia trenta-un anys, era lampista d'ofici i feia dos que intentava viure de la nitroglicerina. El 4 d'octubre de 1911 va aturar un tren de la Katy —la línia Missouri-Kansas-Texas— a prop d'Okesa, al nord d'Oklahoma, buscant una caixa forta amb els pagaments als osage, el poble indígena que aleshores cobrava el petroli de les seves terres. Havia aturat el tren equivocat: era un correu de viatgers. Se'n va endur quaranta-sis dòlars, un revòlver, un abric, el rellotge del revisor i dues garrafes de whisky. Tres dies després, els rastrejadors el van trobar dormint al paller d'un ranxo a prop de Bartlesville. El tiroteig va durar una hora. McCurdy va morir d'un tret al pit.

L'enterramorts de Pawhuska, Joseph L. Johnson, el va embalsamar amb un preparat d'arsènic —el mètode corrent de l'època, que endureix els teixits i els conserva durant dècades— i va esperar que algú reclamés el cos. No va aparèixer ningú. Johnson el va vestir, el va posar dret en un racó de la funerària i el va començar a ensenyar per cinc cèntims amb un cartell: El bandit que no es rendia. Els visitants ficaven la moneda a la boca del mort.

El 1916 es van presentar dos homes dient que eren germans de McCurdy. Eren els Patterson, amos d'una fira ambulant, i es van endur el cadàver per exhibir-lo pel Mig Oest. D'allà va passar de mà en mà durant seixanta anys, sempre com a atracció: un museu del crim que recorria Califòrnia cobrant per veure assassins reals i una pel·lícula de propaganda antidroga rodada el 1933. En algun moment, ja als anys seixanta, algú va deixar de dir que era un mort: el van cobrir de pintura fosforescent i el van penjar en un passatge del terror de Long Beach, on durant anys els operaris el van tractar com el que creien que era, un ninot de cera barat.

La identificació la va fer l'oficina del forense del comtat de Los Angeles, que dirigia Thomas Noguchi, el forense que havia signat les autòpsies de Marilyn Monroe i de Robert Kennedy. Dins del cos va aparèixer una bala del calibre .32 que ningú no havia extret. I a la boca, on els visitants de 1911 ficaven les monedes, hi quedaven dues coses que van datar la vida del cadàver: un cèntim de 1924 i una entrada del museu del crim de Los Angeles. Amb això, i amb les fotos de la funerària de Pawhuska, se li va posar nom.

Oklahoma va reclamar el cos. El van enterrar l'abril de 1977 a la parcel·la de Boot Hill del cementiri de Summit View, a Guthrie, al costat de Bill Doolin, un altre fora de la llei abatut a trets el 1896, i van abocar formigó sobre el taüt perquè no en tornés a sortir. Del tret a l'enterrament van passar seixanta-cinc anys i mig.