La Nieves demana veure la 217 i en Baldomero triga nou dies

—Ensenya’m la 217 —li vaig dir en entrar a l’estable, i en Baldomero Ferreiro es va posar davant de la porta del fons.

Declaro el següent per a l’expedient. Soc la Nieves Aldecoa, veterinària de la unitat comarcal, i el 14 de març vaig fer la prova de la tuberculina a les quaranta-una vaques de l’explotació Ferreiro. En van sortir tres de positives. La 217 no era al corral: el seu amo va dir que l’havia pujat al monte.

Hi vaig tornar el 16, el 19 i el 21. La 217 continuava a dalt. El dia 23, un tractant de Sarria em va trucar per preguntar si l’explotació seguia qualificada, perquè li havien ofert una vaca de nou anys a un preu estrany.

Aquella tarda hi vaig entrar amb la Guàrdia Civil. La 217 era al fons de l’estable, amb el cròtal arrencat i tossint. Nou dies.

En Baldomero té seixanta-dos anys i quaranta-una vaques que valen menys del que deu del tractor. Ho entenc. El que no puc és entendre-ho per escrit.

Li vaig demanar que truqués ell a l’oficina, perquè una cosa és que el denunciï jo i una altra que ho digui ell. Es va eixugar les mans als pantalons, va marcar i va esperar que l’agafessin.

—Soc en Ferreiro, de Vilarmide. Tinc tres positives i una vaca amagada des del dia 14.