El teu correu al propietari no prova res; el burofax sí

Escrius al propietari que la caldera fa tres setmanes que està trencada. Ho llegeix i no contesta. Si això acaba en un jutjat, tu hi portaràs captures de pantalla i ell hi portarà una altra versió del que vas escriure.

El burofax existeix just per a aquest forat. És un enviament de Correus, l’empresa pública postal, en què la mateixa empresa certifica tres coses alhora: quin text vas enviar, a qui i quin dia. Un correu electrònic normal prova, com a molt, que vas enviar alguna cosa; el burofax prova el contingut, i aquesta diferència és la que un jutjat dona per bona.

Com s’envia, en quatre passos:

1. Escriu el text en un full: data, el teu nom i DNI, els del destinatari, el fet concret i què demanes, sempre amb un termini («reparar la caldera en set dies naturals»).

2. Ves a una oficina de Correus, o entra al seu web amb certificat digital, i demana burofax amb còpia certificada i amb justificant de recepció. Sense aquestes dues caselles marcades pagues un fax car que no prova res.

3. Guarda el resguard i, uns dies després, descarrega o recull la còpia segellada. Aquella còpia és la prova; el resguard, no.

4. Compta el termini des de la data del justificant, no des de la de l’enviament.

Surt entre 25 i 40 euros segons les pàgines i la destinació: menys que una hora d’advocat. I abans de lliurar-lo, afegeix al text una última línia: «Resto a l’espera de resposta escrita dins del termini indicat».