El 897 un papa va jutjar el cadàver d’un altre papa

Roma, gener del 897. El papa Esteve VI va ordenar obrir la tomba de Formós, el seu antecessor, mort nou mesos abans, i portar el cos a la basílica del Laterà, la catedral dels papes. El van vestir amb la roba de cerimònia, el van asseure en un tron i li van obrir un judici amb totes les formes. Darrere del seient hi van col·locar un diaca jove, un clergue de rang menor, perquè contestés en nom seu.

L’acusació era jurídica, no espiritual: Formós havia estat bisbe de Porto abans d’arribar a papa, i el dret de l’època prohibia canviar de seu episcopal. El tribunal el va declarar culpable. Va anul·lar totes les ordenacions que havia fet, cosa que va deixar sense càrrec desenes de bisbes i sacerdots. Després li van tallar els tres dits de la mà dreta amb què un papa beneeix i van llançar el cos al Tíber, el riu que travessa Roma.

Un monjo el va recollir a la riba, riu avall, i el va amagar.

Allò s’anomena el sínode del cadàver i li va costar el lloc al jutge: aquell mateix estiu una revolta romana va deposar Esteve VI, el va tancar i el va estrangular a la presó. El seu successor Teodor II va tornar Formós a la seva sepultura amb honors de papa, i un sínode posterior va anul·lar la sentència i va prohibir expressament jutjar un mort.

Entre l’exhumació i aquella anul·lació van passar menys de dos anys. En aquell temps Roma va tenir quatre papes: Esteve VI, Romà, Teodor II i Joan IX.