
Aquella olor de terra molla quan comença a ploure té nom: petricor. I no la fa la pluja, la fan uns habitants del sòl. Alguns bacteris produeixen una molècula anomenada geosmina, que s'acumula a la terra seca esperant el seu moment.
El moment arriba amb les primeres gotes. En xocar contra un sòl sec i porós, cada gota atrapa bombolles d'aire que esclaten i surten disparades com un esprai finíssim, carregat de geosmina. Per això l'olor apareix de cop just quan arrenca la pluja: l'estàs respirant en forma d'aerosol.
L'al·lucinant és el teu nas. Els humans detectem la geosmina en concentracions d'unes poques parts per bilió; ens basta un rastre gairebé inexistent per reconèixer aquella olor a l'instant. Potser és herència de quan olorar aigua i terra fèrtil era qüestió de supervivència. Estàs olorant bacteris antiquíssims, i et sembla que fa olor de net.