El gel sura perquè l'aigua és un bitxo rar

Gairebé qualsevol substància es torna més densa en solidificar-se, així que la seva versió sòlida s'enfonsa en la líquida. L'aigua és la rebel: el gel és menys dens que l'aigua líquida i per això sura. Un glaçó al got és una raresa física en miniatura.

La raó és en com s'enllacen les seves molècules. En congelar-se, l'aigua les col·loca en una xarxa hexagonal molt oberta, amb més buits que quan és líquida. Més espai vol dir menys densitat. De fet l'aigua assoleix la seva màxima densitat als 4 graus aproximadament, encara líquida, no a zero.

I això no és un caprici bonic: sosté la vida. Els llacs es congelen des de dalt, i aquesta capa de gel aïlla l'aigua de sota, que es queda líquida. Peixos i plantes passen l'hivern allà baix. Si el gel s'enfonsés, els llacs es gelarien sencers des del fons. Sura, i amb això ens salva.