El globus

Una setmana després de la festa el globus segueix al menjador, a mitja altura, ni al sostre ni a terra, com una làmpada que dubta.

Ningú no l'ha tocat.

Perd aire amb una lentitud que no li coneixíem: la lentitud del que va ser urgent.

Ahir fregava el sostre amb el cap, avui va a l'altura dels quadres, demà anirà pels genolls del primer que travessi a les fosques.

Caldria punxar-lo, diu algú. Ningú no el punxa.

En aquesta casa en sabem, de deixar que les coses baixin soles.