
La matinada del 30 de març de 1867, després d'una negociació nocturna, el secretari d'Estat William Seward va signar la compra d'Alaska a l'Imperi rus: 7,2 milions de dòlars per un territori de més d'un milió i mig de quilòmetres quadrats. Sortia a uns dos cèntims l'acre. Rússia volia desprendre's d'una colònia llunyana i indefensable; als Estats Units, bona part de la premsa es va riure de l'acord: en van dir «la bogeria de Seward», «la nevera de Seward», un jardí d'óssos polars comprat a preu d'or. Trenta anys després van aparèixer els primers jaciments d'or de debò, i les febres de Nome i Fairbanks van omplir el gel de buscadors. El 1968 es va descobrir a Prudhoe Bay un dels camps petroliers més grans de l'Amèrica del Nord. Avui la compra d'Alaska s'estudia com un dels millors negocis immobiliaris de la història. Seward va morir el 1872, abans de la revenja. Se li atribueix aquesta resposta quan li van preguntar pel seu èxit més gran: «La compra d'Alaska. Però trigaran una generació a adonar-se'n».