Vint minuts per treure un rellotge que no és seu

10:52. L'Encarna Zubieta, serrallera de guàrdia, ho anota al comunicat: local comercial, cilindre europeu, onze minuts. A la vorera, embolicat amb una manta de mudança, hi ha un rellotge de paret de peses amb l'esfera cap amunt.

10:31. —Aquell no és meu —diu en Bautista Ferreiro, rellotger, quaranta-un anys al número 14—. És de la senyora Sanz. El va portar el 2019, el vaig arreglar, no va tornar a buscar-lo. Si es queda a dins, se'l queda el banc.

L'Encarna mira l'hora al mòbil. Té sis avisos més i el següent és a un quart de dotze, a l'altra punta.

—Vint minuts —diu ella.

10:04. En Bautista despenja el rellotge amb totes dues mans i el deixa al taulell. Pesa el que pesen les peses: gairebé nou quilos. L'Encarna aguanta la porta amb el peu perquè no es tanqui amb l'aire.

09:12. L'Encarna aparca la furgoneta davant del 14, quaranta minuts abans de l'hora, i mira pel vidre. A dins hi ha un rellotge de peses parat a les quatre i vint. Obre el maleter i treu la manta de mudança.