Margen
Quatre psicòlegs —Harold Pashler, Mark McDaniel, Doug Rohrer i Robert Bjork— van revisar el 2008 les proves dels estils d'aprenentatge, la idea que cada persona rendeix més si li ensenyen pel «seu» canal: visual, auditiu o manual. Buscaven un tipus concret d'experiment, el creuat, que és l'únic capaç de demostrar-ho. Dels centenars de treballs publicats en van trobar un grapat, i tots apuntaven al revés: aparellar canal i alumne no millorava la nota.
L'experiment és fàcil d'imaginar. Classifiques els alumnes en visuals i auditius; a la meitat de cada grup li fas la lliçó en el seu canal i a l'altra meitat en el contrari; compares. Si la teoria val, cadascú ha de guanyar amb el seu. El 2019, Husmann i O'Loughlin ho van muntar així amb més de quatre-cents estudiants d'anatomia: els que estudiaven segons el seu perfil no van treure millor nota.
El que sí que decideix és el material, no la persona. La geografia s'aprèn millor amb mapes, i li passa a tothom; la pronunciació d'un idioma s'aprèn amb so, i també li passa a tothom.
Així que demà, abans de posar-t'hi, no et preguntis quin tipus d'alumne ets. Pregunta't de què està fet allò que vols aprendre i estudia-ho en aquest format: mapa, so, gest o text.