
L'octubre de 1961, el MoMA de Nova York va penjar Le Bateau, una retallada de paper d'Henri Matisse. Durant 47 dies, uns 116.000 visitants hi van passar pel davant. Ningú no va dir res.
Qui va donar la veu d'alarma va ser Genevieve Habert, una corredora de borsa que ja l'havia vist unes quantes vegades i no parava de donar-hi voltes: va comparar l'obra amb el catàleg i va confirmar la sospita. El quadre estava cap per avall.
La seva queixa no va impressionar el vigilant, així que va avisar la premsa; el New York Times va trucar al museu i l'obra va aparèixer per fi del dret.
L'anècdota alimenta des de llavors l'eterna pregunta de l'art abstracte: si ningú no s'adona que una obra està capgirada, importa? Per a Matisse sí: en les seves retallades, l'equilibri i la caiguda de cada forma ho eren tot.