El blau que costava més que l'or

Durant segles, el color més car de la paleta no va ser el daurat: va ser un blau. L'ultramar es fabricava molent lapislàtzuli, una pedra que només s'extreia en unes mines remotes de l'Afganistan i viatjava «més enllà del mar» —d'aquí el nom— fins als tallers europeus.

Va arribar a valer més que l'or a pes igual. Per això els contractes de l'època el regulaven per escrit: quants grams, de quina qualitat i en quina figura es podia fer servir. Normalment es reservava per al més sagrat, com el mantell de la Mare de Déu.

Vermeer, en canvi, el malgastava: l'amagava fins i tot sota altres capes de pintura perquè la llum vibrés diferent, un luxe que ajuda a explicar els deutes que va deixar en morir.

El 1826 un químic francès el va aconseguir sintetitzar i el preu es va enfonsar. Avui qualsevol tub de blau porta a dins el que abans era un privilegi de reis.