Un volcà va esborrar l'estiu de 1816 i va néixer la bicicleta

El volcà Tambora, a l'illa indonèsia de Sumbawa, va petar el 10 d'abril de 1815 i va refredar el planeta gairebé un grau: l'any següent no hi va haver estiu ni a Europa ni a Nord-amèrica. Va nevar al juny a Nova Anglaterra i es va perdre el cereal des d'Irlanda fins a Hongria. Dos anys després, un funcionari forestal alemany va sortir al carrer amb el primer aparell de dues rodes en línia.

Entre les dues coses hi ha un animal. Amb el cereal es va perdre la civada, i la civada era el combustible del transport: el preu es va disparar i a Centreeuropa es van sacrificar cavalls que ja no es podien alimentar. Karl Drais, funcionari del Gran Ducat de Baden, feia temps que buscava una màquina per moure's sense dependre'n. El 12 de juny de 1817 va sortir de Mannheim amb un bastiment de fusta de vint-i-dos quilos, sense pedals i sense frens, que s'empenyia amb els peus contra el terra. Va fer uns catorze quilòmetres en poc més d'una hora: quatre vegades el que hauria trigat caminant.

La va anomenar Laufmaschine, màquina de córrer. Drais no va deixar escrit que la inventés pels cavalls morts; aquella connexió la va reconstruir als anys noranta l'historiador Hans-Erhard Lessing, creuant les dates de la fam amb les del seu taller, i avui és l'explicació acceptada. Drais va registrar el seu privilegi el 12 de gener de 1818 i va morir arruïnat el 1851, trenta-quatre anys abans que un altre fabricant li posés cadena i pedals.