Margen
—Necessito vint-i-quatre vestits per dijous, Nekane. —Vint-i-quatre en tinc. —De mariners? —D'abella. —Estic muntant el Descobriment d'Amèrica. —I jo fa quatre estius que tinc vint-i-quatre abelles al magatzem. —Necessito dues caravel·les, una nau, mariners, una reina i Cristòfor Colom. —I jo necessito cobrar la comanda que em vas fer fa quinze dies. —Vaig encarregar vestits històrics. —Vas encarregar «alguna cosa d'època». Ho tinc apuntat. —Els meus alumnes no poden arribar a Amèrica brunzint. —Poden arribar-hi més de pressa. Les ales estalvien navegació. —Vull que aprenguin què va passar. —Aprendran que convé confirmar el vestuari abans de l'assaig general. —Això ho aprendré jo. —Doncs la funció ja té contingut educatiu. —Necessito tres vaixells. —Tres abelles grosses. —Els vaixells no volen. —Per això van trigar tant a travessar l'Atlàntic. —Aristegui, fa dues setmanes que no dormo i demà és l'assaig. Necessito una tripulació. —Dinou abelles petites. —I en Colom. —Una abella amb barret. —I la reina Isabel. —Una altra abella amb corona. —Totes porten ratlles grogues. —Uniformitat de la Corona. —Totes porten antenes. —Instruments de navegació. —Nekane, vull rigor. —Julen, vols vint-i-quatre vestits abans de dijous. El rigor va tancar dilluns. —Els pares preguntaran per què en Colom té ales. —Digues-los que és una llicència escènica. —I els alumnes que fan de vaixells? —Es col·loquen de tres en tres. —Això fan nou alumnes. —Perfecte: la Niña, la Pinta i la Santa María, tres nens cadascuna. —La Santa María no era una caravel·la. —Doncs ja tens una dada per explicar. —I qui fa l'oceà? —Els qui no surtin a escena. —L'oceà tampoc no brunzeix. —Aquest dijous sí. —El director vol una obra seriosa. —Posa-hi una abella seriosa de director. —També vol que duri vint minuts. —Amb vint-i-quatre nens vestits d'abella durarà el que ells decideixin. —No puc canviar tot el guió. —Canvia «mariner» per «abella». —«Abella, abaixa les veles». —Funciona. —«Abella, avisa quan vegis terra». —Funciona millor. —«Majestat, les abelles demanen finançament». —Això és bastant exacte. —Em preocupa l'arribada. —Què deia el teu guió? —«Després de setmanes de viatge, la tripulació divisa terra». —Ara dirà: «Després de setmanes de viatge, el rusc localitza flors». —Amèrica no pot ser un camp de flors. —Amb el pressupost de l'escola tampoc no podia ser Amèrica. —Em mantens el preu de la comanda? —Si te'n dus les vint-i-quatre avui. —Necessito provar les talles. —Els vestits admeten ajustos. —Tenen fibló? —De tela. —Treu-los. Hi haurà una batalla al segon acte. —Això va a part. —Doncs no hi haurà batalla. —Acabes de millorar la convivència del segle XV. —D'acord. Me'n duc les vint-i-quatre. —Espera. Deixa'm comptar-les una altra vegada, que fa tres dies que dic vint-i-quatre i no les he tocat des de l'estiu passat. —I bé? —Vint-i-tres. Una té l'ala trencada. —Aquesta la faig jo d'oceà. —Ja ho tens. Ja tenim final. —El final serà dijous. —El pagament serà avui. —Et vaig pagar dimarts, Nekane. I de la funció ja ha sortit la crítica. —Han entès les abelles? —Diu: «Els alumnes de sisè van representar el Descobriment amb vestuari alternatiu. L'assistència va ser bona». —Això no diu res. —Porta foto. —El director també ha aprovat la funció. —Sense protestar? —Només ha demanat canviar l'última frase. —Quina era? —«Terra a la vista!». —I quina va dir ell? —«Flor a la vista!».