
El 1999, dos psicòlegs de Harvard, Daniel Simons i Christopher Chabris, van gravar un grup de persones passant-se pilotes de bàsquet. Van demanar als espectadors que comptessin les passades de l'equip de blanc. Una tasca senzilla.
A mitja gravació, una persona disfressada de goril·la entra caminant, es planta al centre, es pica el pit i se'n va. És nou segons a la pantalla. Doncs bé: al voltant de la meitat dels espectadors, concentrats a comptar, no el veuen mai. I quan els ensenyen la repetició, no s'ho creuen.
El fenomen es diu ceguesa per manca d'atenció: quan enfoquem una cosa amb intensitat, el cervell descarta la resta, per evident que sigui. No és que no miris; és que mirar no és el mateix que veure.
Per això el mòbil i el volant no es porten bé: els teus ulls són a la carretera, però la teva atenció pot ser en un altre lloc.