
Primer, espolsar la sorra dels llençols com qui acomiada un animal petit.
Cobrir els mobles amb fantasmes de cotó. Buidar la nevera de la seva última llum.
Deixar les petxines a l'ampit: són la xavalla del mar, i aquí es queda el que el mar ha pagat.
Tancar les persianes a poc a poc, lama a lama, fins que la casa aprengui a dormir a les fosques.
Girar la clau dues vegades. Una per la porta. L'altra per l'agost.
I no girar-se: la persona que vam ser aquest estiu es queda a dins, descalça, guardant-nos el lloc.