Margen
A la butxaca de l'abric hi vaig trobar una llista de la compra amb la meva lletra. Jo no l'havia escrita.
Pa. Cafè. Piles per al rellotge de la cuina. Tot el que, efectivament, faltava a casa. La vaig guardar i no hi vaig pensar més: seria meva, d'alguna setmana borrosa.
La segona va aparèixer dins d'un llibre que encara no havia començat. Espelmes. Llumins. Manta. Aquella nit va marxar la llum a tot el barri.
Des de llavors les busco. Gairebé sempre encerten abans que jo: sopa quan encara no sé que cauré malalt, tiretes la vigília de trencar el got, flors el dia que no sabia que les necessitaria.
La d'aquest matí era enganxada a la nevera, subjecta amb l'imant que vam perdre fa anys.
Només diu: «No compris res. Vine».