Qui va inventar la regla del gel la va retirar 37 anys després

Trepitges malament una vorada, el turmell se'n va cap endins i al cap de deu minuts tens una pilota morada on abans hi havia un os. El que facis les quaranta-vuit hores següents decideix si d'aquí a tres setmanes caminaràs normal o si et passaràs l'hivern amb el peu fluix. I la primera cosa que tothom et dirà —gel i repòs— la va retirar el 2015 el metge que la va posar de moda.

Es diu Gabe Mirkin, és metge esportiu nord-americà i el 1978 va publicar amb el periodista Marshall Hoffman The Sportsmedicine Book, un manual de medicina de l'esport que va vendre centenars de milers d'exemplars. A dins hi anava un acrònim de quatre lletres, RICE: rest, ice, compression, elevation, és a dir repòs, gel, compressió i elevació. Va funcionar com funcionen les regles bones: es va ficar als cursos de primers auxilis, a les farmacioles dels poliesportius i a la boca de tots els entrenadors del planeta durant quatre dècades.

El 2015, Mirkin va escriure al seu propi web un article titulat «Per què el gel retarda la recuperació» i es va desdir de les dues primeres lletres. El seu raonament s'entén sense haver estudiat medicina: la inflor és la que porta la colla que repara. Quan es trenquen fibres, el cos envia cèl·lules inflamatòries; entre elles uns glòbuls blancs anomenats macròfags, que retiren la runa i deixen anar una hormona, l'IGF-1, que dona l'ordre de reconstruir. El fred tanca els vasos i retarda l'arribada d'aquesta colla. El repòs absolut, a més, treu al teixit la càrrega que necessita per cicatritzar orientat en la direcció en què després haurà de treballar.

El 2004, una revisió d'assaigs clínics publicada a l'American Journal of Sports Medicine va repassar vint-i-dos assaigs sobre el gel en lesions de parts toves i els va trobar de qualitat baixa: l'únic que apuntava, i de manera marginal, era combinar el fred amb exercici, no el fred sol. El 2021, un equip de la Universitat de Kobe va mesurar en ratolins el que Mirkin havia raonat en un foli: a les potes refredades després de la lesió els va costar més regenerar múscul, perquè els macròfags van trigar més a entrar. Són ratolins, no persones. Però l'acrònim ja s'havia mogut sense esperar ningú: el 2012, el British Journal of Sports Medicine va proposar canviar el repòs per «càrrega òptima», i el 2019 dos fisioterapeutes canadencs, Blaise Dubois i Jean-François Esculier, van publicar en aquella mateixa revista l'esquema que avui s'ensenya, PEACE & LOVE: protegir, elevar, evitar antiinflamatoris, comprimir i explicar els primers dies, i després carregar, optimisme, vascularització i exercici.

El que faràs tu el dia que et passi:

Les primeres quaranta-vuit hores:

1. Protegeix, no immobilitzis. D'un a tres dies caminant menys i amb compte. Passat aquest termini, cada dia extra de crosses és un dia de múscul perdut.

2. Posa el peu per damunt del cor, deu minuts, diverses vegades al dia. Això sí que baixa la inflor i no interfereix amb la reparació.

3. Deixa l'ibuprofèn al calaix aquests dos primers dies si el dolor és suportable. Un antiinflamatori fa exactament el que diu el seu nom, i el que frena és l'obra. Per al dolor, paracetamol.

4. Comprimeix amb bena elàstica, en vuit al voltant del turmell, ferma però sense adormir-te els dits.

5. El gel, només com a analgèsic: deu minuts, amb un drap entremig i mai sobre la pell nua, quan el dolor no et deixi dormir. Serveix per al dolor i no per a la reparació.

A partir del tercer dia:

6. Carrega amb el dolor com a semàfor. Pots recolzar fins a un 2 sobre 10 de molèstia. A partir de 3, te n'has passat.

7. Mou-te per sobre i pels costats: caminar, bici estàtica suau, qualsevol cosa que apugi el reg sense castigar l'articulació.

8. Fes equilibri. Tres sèries de trenta segons a peu coix, cada dia, i quan et resulti fàcil, amb els ulls tancats. Això és el que de debò evita l'esquinç següent: entre un vint i un quaranta per cent de la gent que es torça un turmell acaba amb molèsties que tornen, i el motiu més repetit és que ningú no li va dir que reentrenés l'equilibri.

I quan això ja no et toca a tu. Si no pots fer quatre passos recolzant el peu, radiografia. Si fa mal l'os quan prems el caire de darrere o la punta de qualsevol dels dos turmells, el de fora o el de dins, radiografia. Si fa mal quan prems la base del cinquè metatarsià o l'os que sobresurt a l'arc intern, radiografia. Són els criteris d'Ottawa, els que fa servir un servei d'urgències per decidir si cal una placa, i existeixen justament perquè la resta de torçades no acabin a l'hospital.

La pròxima vegada que te'l torcis, fes això: peu enlaire, bena, i demà surt a caminar a poc a poc amb el dolor per sota de dos. El gel deixa'l al congelador, per si aquella nit no pots dormir.