Margen
«Pensa i fes-te ric», de Napoleon Hill, té fama de llibre místic, però la seva idea aprofitable és ben terrenal: un desig vague no mou res; un objectiu definit, sí. Hill insisteix a convertir «vull més diners» en una xifra concreta, una data límit i un pla escrit que comenci avui, encara que sigui imperfecte.
La diferència sembla cosmètica i és enorme. «Estalviar més» no cap en una agenda; «reunir 3.000 € abans del desembre apartant 250 € cada nòmina» sí, i a més et diu cada mes si vas bé o vas malament.
La resta del llibre—la fe, l’autosuggestió—la pots prendre amb tota la cautela que vulguis. Però el nucli ha envellit bé: la ment treballa per als objectius que pot mesurar, i badalla davant els que només pot desitjar.