
A «L'inversor intel·ligent», Benjamin Graham imagina que tens un soci anomenat Sr. Mercat: cada dia t'ofereix un preu per la teva part del negoci. Uns dies arriba eufòric i demana xifres absurdes; altres, deprimit, malven. La idea central: el seu humor no és informació, és soroll. Tu decideixes quan escoltar-lo.
D'aquí surt el seu segon concepte clau, el marge de seguretat: compra només quan el preu estigui clarament per sota del valor, perquè t'equivocaràs i necessites espai per sobreviure als teus propis errors.
Graham separa dos oficis que sovint confonem: invertir exigeix anàlisi seriosa, protecció del capital i un rendiment raonable; tot el que no compleixi això, per molt vestit que porti, és especular.