Un nervi de la girafa fa una volta de 4,6 metres

El 2009, en una girafa oberta en canal per al documental Inside Nature's Giants, el biòleg britànic Richard Dawkins va aixecar amb les dues mans, davant de la càmera, un nervi que baixa per tot el coll de l'animal, entra al pit, envolta per sota l'aorta —el gran vas que surt del cor— i torna a pujar fins a la gola. Uns 4,6 metres de cable per unir dos punts separats per pocs centímetres.

Es diu nervi laringi recurrent, i tu en tens dos. L'esquerre fa la volta llarga, per sota de l'arc de l'aorta. El dret es conforma a envoltar l'artèria que va al braç dret, més amunt, i per això és bastant més curt. Tots dos surten del nervi vague, la gran autopista nerviosa que connecta el cervell amb les vísceres, se'n despengen dins del pit i tornen cap amunt, fins a la laringe. L'adjectiu recurrent significa justament això: que torna sobre els seus passos.

Un enginyer a qui encarreguessin cablejar una girafa ho resoldria en tres segons. L'ordre surt del cervell i la laringe és a un pam del cervell: cable curt i a una altra cosa. Ningú no va dissenyar això. Es va anar muntant a sobre del que ja estava endollat i funcionant.

L'origen és en un avantpassat amb forma de peix. En aquell animal no hi havia coll: el cervell, el cor i les brànquies estaven gairebé enganxats, i el nervi passava per darrere d'un dels vasos de les brànquies en línia recta, sense cap volta. Allò funcionava, i per tant es va heretar.

Després van venir milions d'anys de colls que s'allargaven. El cor i els seus grans vasos es van quedar al pit; el cap se'n va anar allunyant. El nervi va continuar enganxat per sota del vas i es va estirar: cada centímetre de coll nou li n'afegia dos, un per baixar i un altre per tornar a pujar. Desenganxar-lo hauria exigit una generació d'animals sense veu, i aquella generació no va arribar a néixer.

Al teu cos la volta és curta i tot i així es nota a la consulta. El nervi puja arrapat per darrere de la glàndula tiroide, pel solc que queda entre la tràquea i l'esòfag. Per això una operació de tiroide és una intervenció delicada i per això un dels seus riscos coneguts és la ronquera permanent: si el bisturí toca aquest nervi, la corda vocal d'aquell costat deixa de moure's. Els cirurgians el busquen i el vigilen durant tota l'operació, de vegades amb un aparell que els avisa quan el nervi és a prop.

En la girafa, que fa cinc metres i mig, la factura puja a aquests 4,6 metres. I no pas perquè tingui el coll ple d'ossos de més: la girafa té set vèrtebres cervicals, les mateixes que tu. Les té més llargues, res més. En l'ésser humà la volta de l'esquerre fa uns quinze centímetres. En la girafa, trenta vegades més.