MargenVuit pisos donen per a poc, i tanmateix hi cabem, tres desconeguts i un gos.
Mirem els números com si fossin un partit importantíssim: segon, tercer, quart. El gos és l'únic que mira les persones.
Hi ha qui diu bon dia amb accent de disculpa, qui estudia les seves sabates, qui aprofita el mirall per odiar-se una mica el pentinat.
Tan a prop que ens sentim respirar, tan lluny que no en sabem ni el nom. La ciutat sencera funciona així: una caixa que puja i baixa plena de gent que es frega i no es toca.
Setè. Vuitè. S'obre la porta i ens repartim per les nostres vides. El gos s'acomiada amb la cua. Ell sí que sabia que érem un moment.