Bach va posar música a la bronca del cafè de Leipzig

Cap al 1734, Johann Sebastian Bach va convertir una bronca domèstica pel cafè en música per al públic de Leipzig. L'obra, coneguda com la Cantata del cafè, dura al voltant de vint-i-cinc minuts, segons qui la interpreti. El seu escenari probable va ser el cafè de Gottfried Zimmermann, on el Collegium Musicum oferia concerts mentre el local servia begudes.

Bach va compondre la música de «Schweigt stille, plaudert nicht», BWV 211. Christian Friedrich Henrici, que signava com a Picander, va escriure el text publicat el 1732. Hi intervenen tres veus: un narrador, el pare Schlendrian i la seva filla Lieschen.

Schlendrian vol que la jove abandoni el cafè. Li treu el passeig, la faldilla de cercols que es porta aquell any, les cintes de plata del barret i fins i tot el permís per abocar-se a la finestra. La Lieschen aguanta les quatre. Quan ell amenaça de deixar de buscar-li marit, la Lieschen promet cedir. La solució sembla suficient per al pare, que surt disposat a trobar-li pretendent.

El llibret imprès per Picander acaba abans dels dos números finals conservats a la partitura. No se sap qui va escriure aquell afegit; podia ser Bach o una altra persona. En aquelles pàgines, la Lieschen fa córrer la condició que invalida la victòria paterna: només acceptarà un home que li reconegui per escrit el dret a prendre cafè quan vulgui.

L'acció encaixava amb una discussió reconeixible per al públic. A l'Alemanya d'aleshores es debatia el consum de cafè i preocupava especialment que l'adoptessin les dones. La cantata fica la discussió en una cuina i deixa que el pare vagi apujant el preu.

Als cafès de Leipzig les dones no hi entraven cada dia, però sí que se les admetia als concerts del Collegium Musicum. És a dir: la Lieschen defensava la seva tassa davant de dones a qui aquell mateix local tancava la porta la resta de la setmana, i que podien escoltar el fracàs de Schlendrian mentre en demanaven una altra.

Al darrer número canten els tres alhora que mares, àvies i noies beuen cafè. Schlendrian inclòs.