Margen
El vidre de la cuina no oblida.
Escrius un nom amb el dit una tarda de sopa i de pluja, l'esborres amb la màniga, passen les setmanes.
I un dia qualsevol bull l'aigua, s'entela la finestra i allà torna a ser: el nom, intacte, flotant en el vapor com si la casa l'hagués guardat per quan tornessis a oblidar-lo.
El greix invisible del dit, diu la ciència. La memòria del vidre, dic jo, que escric noms a les finestres perquè me'ls tornin els dies de fred.