
Catorze euros la caixa, diu el rellotge de la llotja a les cinc i deu, i el número comença a caure: tretze amb vuitanta, tretze amb vint, i els compradors deixen que es refredi.
L'Amèlia, patrona del Nuevo Ruiseñor, ha tret quaranta caixes de sardina i mira el número, no els homes.
Als dotze amb quaranta algú crida. S'ha acabat la subhasta d'aquella caixa. L'Amèlia es gira cap a la segona parada i diu, sense apujar la veu: —I encara fa olor d'aquesta nit.