Margen
—Bon dia. Vinc a preguntar per un càrrec. —Endavant, segui. Sóc l'Elena Ríos, la caixera. Digui'm el seu nom. —Carmen Losada, jubilada de l'hospital. Sóc vídua d'en Ramón. El compte el va obrir ell fa dinou anys. —Un moment, Carmen. Aquí el tinc. Dotze amb vint euros l'u d'agost, comissió per inactivitat. —Mai no havíem pagat això. —S'aplica quan porten noranta dies sense moviment. El compte consta parat des del tretze de maig. —Però ell va morir el catorze de març. Jo no vaig tocar res, no sabia com. —Aquí veig un ingrés de la Seguretat Social el trenta de març. La pensió del seu marit d'aquell mes. —No me la van reclamar. —No podien: anava a nom d'ell, i ell va ser titular fins al trenta d'abril. El sistema hauria d'haver comptat aquell ingrés com a moviment vàlid. —Aleshores... —Anul·laré el càrrec ara mateix, des de la meva finestra. També els quatre anteriors: abril, maig, juny i juliol. Li tornaran seixanta-un euros amb vint cèntims. —Sense tràmit? —És un error nostre, Carmen. Signi aquí. —Les transferències a la nostra filla a Màlaga. Juny i juliol. Hi són, oi? —Hi són, Carmen. Dos-cents euros els dos mesos, i una més petita al maig de cent vint. —Ell les feia els dimarts a les sis del matí. Cada setmana igual. —Els dimarts consten aquí. Dinou anys seguits. —Elena. —Digui'm. —Gràcies per dir-me pel meu nom.