L'emperador que va posar un impost a l'orina

A la Roma del segle I, l'orina era matèria primera. Els abaixadors la recollien dels urinaris públics perquè el seu amoníac servia per desgreixar la llana i emblanquir les togues; els blanquers la feien servir per adobar el cuir. Movia tant negoci que l'emperador Vespasià, sempre curt de caixa després d'anys de guerres civils, va decidir gravar-ne la recollida amb un impost.

El seu fill Titus va protestar: cobrar pel pipí li semblava indigne d'un emperador. Vespasià, segons explica Suetoni, li va acostar al nas una moneda de la primera recaptació i li va preguntar si feia pudor. Titus va admetre que no. «I tanmateix, ve de l'orina», va respondre. La frase es va convertir en proverbi: pecunia non olet. Els diners no fan pudor.

L'anècdota va sobreviure millor que el mateix impost: gairebé dos mil anys després, els urinaris públics de París es deien vespasiennes, i a Itàlia encara hi ha qui en diu vespasiani. No està gens malament per a un tribut: pocs deixen en herència un proverbi i un moble amb nom propi.