
A les tres de la matinada la cuina és un país neutral.
Obro la nevera i m'hi quedo, dins el seu rectangle de llum, descalç, com qui es presenta a la frontera sense papers.
A dins hi zumzegen les coses de demà: mitja llimona amb la seva tireta de film, les sobres al seu tàper, la llet amb la data de la setmana que ve.
Tot tan endreçat, tan segur que hi haurà esmorzar, que tornarem a tenir gana, que la casa continua.
No volia res. Tanco a poc a poc, i la cuina s'apaga com un teatre. Torno al llit a les fosques, après el camí, amb la fe de la llimona: algú em guarda, demà em fan servir.