La previsió del portal

Des que em vaig mudar a l'edifici, cada matí hi ha una nota nova al costat de les bústies, amb una lletra petita i torta: «Sol tímid fins a les cinc. Després, agafeu paraigua.» Signa: P. L'home del temps de la tele falla; la P, mai. Encerts d'una precisió ridícula: la calamarsada d'abril, «entre les 15:40 i les 16:00»; la xafogor de dijous, «només als carrers que miren al riu». Els del tercer baixen a llegir-la en sabatilles. La senyora del cinquè li fa fotos. Ningú no ha vist mai ningú penjant-la.

Aquest matí la nota deia només: «Demà: quedeu-vos a casa.»

Ens hi vam quedar tots, sense posar-nos d'acord, cadascú darrere de la seva finestra. Va ser un dia perfectament normal: sol, algun cotxe, un repartidor xiulant. No va passar res. En cap moment no va passar res.

Avui al costat de les bústies hi ha una nota nova, amb la lletra de sempre: «Gràcies. Serè tota la setmana.»

A la bústia de la P no hi diu cap nom. Però des d'ahir, quan hi passo pel davant, saludo.