Margen
L'escriptor G. K. Chesterton ho va plantejar amb una imatge: dues persones troben una tanca travessada al mig d'un camí. La primera diu: «No serveix per a res; traguem-la.» La segona respon: «Si no saps per a què serveix, no et deixo treure-la. Esbrina per què és aquí i llavors, potser, t'ho permetré.» La tanca no va brotar sola: algú, algun dia, va tenir una raó per clavar-la allà. Pot ser que la raó hagi caducat —llavors sí, fora—, però només ho sabràs si la busques primer. La trampa és confondre «no li veig el sentit» amb «no té sentit». El procés feixuc de la feina potser existeix perquè una vegada alguna cosa va sortir malament. El costum estrany de la família potser sosté una cosa que no es veu. La clàusula del contracte, el pas «inútil» de la recepta, la norma vella del club: cadascuna és una tanca. Abans d'esborrar una cosa que és allà des d'abans que tu, una sola pregunta: quin problema resolia quan la van posar? Si la resposta és «cap, i ho he comprovat», endavant. Si és «ni idea», acabes de trobar la teva feina.