Margen
Les sondes Voyager van enlairar-se el 1977 amb el Disc d'Or a bord: sons de la Terra per a qui les pogués trobar algun dia. Trons, salutacions en 55 idiomes, cançons, el plor d'un nadó. Ann Druyan era la directora creativa del projecte, i li van encarregar una idea estranya: registrar els senyals d'un cos humà —cervell, cor, ulls, músculs— i comprimir-los en un minut de so. S'hi va oferir ella mateixa. Dies abans de la gravació, una trucada de telèfon amb Carl Sagan, el director del projecte, va acabar d'una manera que cap dels dos no esperava: van decidir casar-se. Encara no ho havien dit a ningú. Així que Druyan es va estirar a la llitera, va tancar els ulls i va repassar el que havia preparat —la història de la Terra, les idees que estimava— mentre per dins li passava l'altra cosa: estar acabada d'enamorar. Les seves ones cerebrals i el seu batec d'aquells minuts viatgen ara a les dues Voyager. La primera va creuar a l'espai interestel·lar el 2012. Els enginyers calculen que el disc durarà mil milions d'anys: força més que la Terra que el va gravar, i que cap promesa d'amor feta a sobre seu.