El que no recordo de tu

La meva dona va perdre la memòria en un accident. Els metges van dir que no tornaria.

Llavors em vaig inventar un ritual. Cada matí, en despertar-se, m'assec a la vora del seu llit i li explico la nostra història: com ens vam conèixer sota la marquesina d'un cinema tancat, com vam ballar sense música a la cuina, com em va prometre que envelliríem discutint per ximpleries.

Ella escolta, somriu, i cada dia torna a enamorar-se d'un passat que no recorda. És el més semblant a la felicitat que em queda.

Aquest matí, per primera vegada, em va interrompre a mitja història. Em va mirar amb una claredat que feia anys que no li veia.

—Aquesta història és preciosa —va dir—. Però aquella dona no sóc jo. Aquella dona la vas enterrar fa tres anys. A mi em vas portar a casa des de l'hospital confonent-me amb ella.

I jo, que tampoc no vull recordar, vaig continuar explicant la història des del principi.