El Monopoly que duia plànol de fugida

El 1941, el servei secret britànic MI9 tenia un problema: com fer arribar material de fugida als milers de presoners aliats dels camps alemanys. La resposta era a Leeds, a la fàbrica de John Waddington, que imprimia dues coses molt útils: jocs de Monopoly i mapes sobre seda, un material que no cruix, no es desfà amb l'aigua i cap plegat dins d'un didal.

L'empresa va muntar una sala secreta i va fabricar edicions especials: el tauler duia amagat a dins un mapa de seda de la regió del camp, entre les peces hi viatjaven una brúixola diminuta i llimes de metall, i sota els diners de joguina s'hi intercalaven bitllets de debò: marcs, francs. Els paquets arribaven als camps a través d'obres benèfiques fictícies, mai de la Creu Roja, per no comprometre-la. Un punt vermell dissimulat a la casella d'aparcament gratuït indicava als presoners que aquell exemplar era dels bons.

Els fugats tenien ordre de destruir el joc després d'usar-lo, i l'operació va ser secreta durant dècades. Per això gairebé no en queda cap: els Monopoly més valuosos de la història van acabar, quasi tots, en una estufa.