La cadira de la roba

Hi ha una cadira al dormitori que no coneix visites: sosté la roba que no és bruta ni neta, el jersei de dues tardes, els texans de dijous, la camisa que encara pot salvar un altre sopar.

Ningú no li ho va ensenyar. Va anar cedint, capa a capa, com cedeixen els anys, fins a oblidar l'ofici d'esperar algú assegut.

De tant en tant queda buida i fa gairebé por mirar-la: una cadira nua vol dir que la casa està en ordre

o que algú se n'ha anat.