Les molles

Ha marxat amb presses i l'esmorzar continua parlant baixet: la cadira en diagonal, el ganivet travessat al plat, i les molles, aquell arxipèlag breu que dibuixa exactament el lloc de les seves mans.

Passo el cantell de la mà per la taula i recullo les illes al clot del palmell. La fusta queda neta. La casa, en ordre. L'esmorzar, per fi, callat.

Demà tornarà a haver-hi pa. Ningú no esmorza dos cops a la mateixa taula.