Margen
A la reunió dels dilluns som vuit, però a la pantalla sempre hi ha nou quadrats. El novè es diu Sala 2. Càmera apagada, micròfon en silenci. Al principi preguntàvem: qui ha convidat la Sala 2? Ningú. A la convocatòria no hi surt. Informàtica diu que aquella sala no existeix: l'oficina antiga es va tancar quan ens van enviar a casa, i l'edifici el va llogar una altra empresa.
Amb els mesos ens hi vam acostumar. Se la saluda en entrar —«bon dia, Sala 2»—, mig de broma, com se saluda un gat. Si algú presenta xifres, procura que estiguin bé. Es nota, encara que ningú no ho digui: parlem una mica millor d'ençà que escolta.
Ahir, a les 9:03, la Sala 2 va encendre la càmera. Es va veure una taula llarga, deu cadires buides, la llum dels fluorescents encesa i, a la pissarra del fons, encara apuntat, el repartiment de tasques de la nostra última setmana allà. Ningú no va dir res. A les 9:04 la càmera es va apagar, i vam començar la reunió una mica més drets que de costum.