Quan la mesura es converteix en objectiu, deixa de mesurar

Als anys setanta, l'economista Charles Goodhart va observar una cosa incòmoda: cada cop que el Banc d'Anglaterra triava un indicador per guiar la seva política, l'indicador deixava de funcionar. La versió popular de la seva llei cap en una frase: quan una mesura es converteix en objectiu, deixa de ser una bona mesura.

El mecanisme és humà, no tècnic. Un indicador funciona mentre és un termòmetre: reflecteix una cosa que passa. Així que el converteixes en meta, la gent —tu inclòs— deixa de millorar la cosa i comença a millorar el número. L'escola que entrena per a l'examen en comptes d'ensenyar. El web que persegueix clics i enterra el que valia la pena. La teva polsera de passes, i tu fent voltes al menjador a les onze de la nit.

L'antídot no és deixar de mesurar: és desconfiar una mica del marcador. Tres trucs: pregunta't què volia capturar el número abans de ser meta; mira de tant en tant una altra mesura que no persegueixes; i revisa l'objectiu quan notis que ja saps «jugar-lo». El número era un mapa. No el confonguis amb el territori.