
Si mires la busca dels segons d'un rellotge d'estació a Suïssa, veuràs una cosa estranya: recorre l'esfera en uns 58 segons i mig i després es queda quieta a les dotze, un instant, com si prengués aire. Només quan arriba un impuls elèctric del rellotge mestre salta la busca dels minuts, i la dels segons torna a partir.
El va dissenyar l'enginyer Hans Hilfiker el 1944 per als ferrocarrils federals. El problema era seriós: milers de rellotges repartits per centenars d'estacions, i els trens suïssos surten al minut. La solució va ser no deixar que cada rellotge portés el seu propi compte: cada minut, un de sol mana, i tots els altres obeeixen alhora. Aquella pausa de la busca és l'espera de l'ordre.
El disseny —esfera neta, paleta vermella com el senyal d'un cap d'estació— es va convertir en una icona. El 2012, Apple el va copiar per a l'iPad i va acabar pagant als ferrocarrils suïssos una llicència milionària.
La puntualitat suïssa no consisteix que cada rellotge sigui exacte. Consisteix que tots esperin el mateix senyal.